La forma darrera, acabada amb -a, només es fa servir com a femení de l'adjectiu darrer, que és sinònim de últim. Així doncs, darrera sempre es refereix a un nom femení. Per exemple:

No recordo la darrera vegada que vaig anar al teatre.
Li han premiat la darrera novel·la que va escriure.
De totes les barrabassades que ha fet, la pitjor és la darrera. (hi ha implícit el nom barrabassada: la darrera barrabassada)

En canvi, quan es tracta de la preposició, l'adverbi o el nom, cal utilitzar darrere, amb -e final. Per exemple:

L'escombra és darrere la porta. (preposició)
Seu darrere, que està buit. (adverbi)
M'han punxat les rodes del darrere. (nom)